Diari de la travessa Dènia-Calp en caiac de mar

El dia comença amb caiacs al remolc, equipament sec o de neoprè a la motxilla i moltíssimes ganes de passar-ho bé. Després d’unes 5 hores arribem al que serà el nostre primer pati de jocs, el riu Xúcar, concretament l’embassament de Cortes de Pallás. En total fem una mitja marató per anar escalfant motors per a la travessa dels dies posteriors. Les parets d’aquesta part del riu són altíssimes, el sol no arriba a tocar-nos fins ben entrat el migdia, però la fauna que podem observar compensa amb escreix el vent glaçat i en contra que ens acompanya a l’anada. Arribem a la meitat del recorregut i toca descansar. Zona d’oci amb serveis, taules de pícnic i un solet que s’agraeix. Plantem les nostres estovalles, traiem els entrepans i a recuperar forces!

La tornada cap a Cortes de Pallás és molt més còmoda, el vent s’ha calmat i el sol fa acte de presència fins que desembarquem. Toca carregar els caiacs i cap a Dènia que hi falta gent! Ens sorprèn una caseta que hem llogat per a l’ocasió, amb una piscineta de la que malauradament no podrem gaudir (bé, algú si que va tastar l’aigua per culpa d’una aposta), i la comoditat d’un llit calentonet després de cada etapa.

El dia següent comença aviat, la logística en travessa no circular obliga a que s’hagin de distribuir els cotxes entre els punts de sortida i arribada, però l’equip ja hi està acostumat.

La sortida, un xic després del port de Dènia, a Rotes, ja ens deixa bocabadats... el mar és un mirall, pla, sense vent, avui toca vent de terra i les altes parets ens protegeixen. La travessa de l’Arenal és llarga, però amb el mar en aquestes condicions, es fa un tràmit agradable, palejar sense pensar, gaudint... ens aturem a la platja del Portitxol, val la pena, tenim l’Illa del Portitxol tot just davant, fins i tot el dia acompanya tant que al xiringuito la gent dina paella tot prenent el sol.

Continuem la nostra travessa, algú ens saluda des del mirador del Cap Negre, altíssim, quasi no es pot distingir la gent, ja només ens queda resseguir el preciós Cap de la Nao i... quan veiem el far des de l’aigua...sabem que hem arribat. Només ens queda palejar tranquil·lament fins el nostre destí avui, la Platja de la Granadella.

Estem molt contents, hem gaudit d’un seguit incessant de coves increïbles, el mar pla ens ha permès jugar-hi, entrar-hi, sortir-hi, gaudir-hi... toca recollir i anar a descansar per a preparar l’etapa de demà.

Ens llevem i ja observem que el dia no serà com el d’ahir, la previsió indicava que el vent bufaria una mica més, i així és. Tot i així, ens dirigim, un cop efectuada la logística corresponent (gràcies a aquells que van permetre que la resta poguéssim dormir una mica més), a la platja de la Granadella. Avui ens espera una etapa llarga, ens plantegem arribar a Calp, resseguint l’imponent Penyal d’Ifach.

Si bé tornem a navegar protegits pels alts penya-segats, el vent ja ens mostra les seves intencions en els trams més exposats. Escollim el poble de Moraira per a fer la nostra paradeta. Després de fer un mos, amb la ment al Penyal d’Ifach, continuem la marxa... i el mar ens ofereix una de les seves grans meravelles... primer els veiem molt lluny, semblen uns més d’un grup de bussejadors que estan a l’aigua preparant-se per a la seva immersió... però observant bé... no!!! Un bussejador no té un sortidor d’aigua i aire al cap!!! Són dofins!! I neden al voltant dels bussejadors, com si fossin uns més d’ells.... ens acostem sense dubtar, i ens acullen com uns més, es mantenen a molt poca distància tot dansant amb l’aigua i ensenyant-nos quines meravelles amaga el mar a pocs metres de la costa. Amb aquesta injecció de moral... continuem cap al Penyal d’Ifach. El mar i el vent cada cop estan més moguts, sembla que vulguin protegir el Penyal davant dels intrusos que s’hi volen acostar, i finalment optem per finalitzar la nostra travessa en el punt on el Penyal s’estreny més, confiant que a l’endemà, ja dia de marxar, podrem recórrer els 4 km del seu perímetre. No tindrem sort, el temps empitjora i la previsió del dia següent no ens ho permetrà. Haurem de tornar en una altra ocasió, i si estàs llegint això i t’animes a acompanyar-nos, comptem amb tu!

Fins la propera aventura!!