• Icona ca_ES
  • Icona es_ES
5 de juliol de 2017 Pesca

El Great Tuna Race és una iniciativa pionera al món que posa al ciutadà al servei de la ciència

“Diu molt a favor del CN Garraf que s’interessessin tant pel projecte”

L’Ignasi Ferrer, oceanògraf, President de l’Associació Catalana per una Pesca Responsable, Director del Great Tuna Race i impulsor de projectes d’economia blava, ens explica el valor d’aquesta iniciativa sostenible en la que només guanya la tonyina, però on tots els participants gaudeixen de la pesca i un fantàstic ambient.

Calen més iniciatives com la GTR, projecte pioner que només se celebra a Catalunya i que es vol expandir a la resta del Mediterrani, ara es presentarà al Congrés Mundial de Pesca Recreativa a Canada. El Club Nàutic Garraf és un dels tres ports esportius que col·labora amb la GreatTunaRace des de.fa anys.

 

¿Què és el GreatTunaRace?

El Great Tuna Race com a concepte és una competició de pesca científica que combina la investigació amb un lleu esperit competitiu per tal de sensibilitzar als pescadors sobre la importància de la captura i posada en llibertat, la importància de conèixer el medi ambient i respectar-lo, i la importància de col·laborar amb la ciència i generar l’atractiu d’una nova manera de pescar i una nova manera de fer coses al mar que no requereix perjudicar, o sigui matar un peix. La prova consisteix en convocar a pescadors recreatius durant dos dies per pescar tonyines gegants, normalment d’entre 100 i 250kgs, se’ls posen marques electròniques i convencionals. El GTR aconsegueix posar a la ciutadania al servei de la ciència.

¿Quina és la funció de les marques?

Les electròniques són les més importants ja que via satèl·lit ens permeten saber el recorregut que ha fet la tonyina durant tot el temps que l’ha portat. Les marques poden durar màxim un any, registren la posició, la fondària i la temperatura de l’aigua. Quan surten a la superfície som capaços de fer trajectòries de per on s’ha mogut la tonyina, això ens ajuda a conèixer els moviments migratoris, identificar possibles zones de reproducció i potencials santuaris o si les diferents comunitats de tonyines es barregen entre elles, aconseguint un impacte sobre la qualitat genètica.

¿Què feu amb la informació recollida?

Tota la informació de les marques col·locades durant l’any les regalem al món científic a través del Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICAT) per tal de tenir un millor coneixement de l’espècie que permeti una millor gestió dels stocks.

¿Per què la tonyina?

Perquè és una espècie que té un enorme valor ecològic i econòmic, va estar en perill d’extinció, al 2008 va estar molt propera al col·lapse. Va ser aleshores quan a nivell mundial es van prendre diferents mesures de protecció i control de la pesca a través del ICAT, va ser l’inici de la investigació i del marcatge de tonyines amb aquest format.

¿Com va afectar això als pescadors recreatius?

Es va tancar l’accés a la tonyina al pescador recreatiu i el que vam fer va ser desenvolupar un model en el que el pescador pogués ajudar al coneixement de l’espècie, sensibilitzar-lo, fer pesca amb suelta, sense matar al animal i contribuint a la ciència.

¿Les mesures són només per al pescador recreatiu?

No, són per a tots, es van establir cotes de pesca màxima, el que passa és que a la pesca recreativa se li va prohibir l’accés a la captura, el que és profundament injust perquè no som els que pesquem més. El dany ecològic que fa la pesca d’esbarjo es proporcionalment limitat i a més a més es genera un enorme perjudici econòmic.

A llocs com Florida o Austràlia on la pesca d’esbarjo s’ha gestionat de forma intel·ligent (amb captura i suelta sostenible), l’activitat suposa un 1,7% del PIB, aquí és del 0,2%. A una zona com Catalunya aquesta modalitat de pesca podria suposar tranquil·lament un 1,4% del PIB i generar molts llocs de treball i molta riquesa al sector.

¿Creus que es va en la bona direcció?

S’està fent el contrari, es prenen mesures que coarten la sortida a pescar el que està escanyant al sector. Des de la Associació Catalana per una Pesca Responsable demanem que es tingui present la importància de la pesca d’esbarjo com agent econòmic i de riquesa social, no s’ha de prohibir sinó gestionar, promoure la captura i suelta. Als exemples abans esmentats com Florida o Austràlia s’aposta per una pesca ben feta amb BackLimits, períodes de veda, monitorització de la captura i suelta, seguiment real, i això acaba tenint una importància econòmica i social brutal.

¿Ha millorat la situació de la tonyina?

El mes que ve hi ha una reunió al ICAT amb les diferents parts afectades per tal de valorar la informació científica real de com ha evolucionat la espècie. Aparentment sembla que si, però fins que no hi hagi un dictamen oficial no es pot confirmar. El fet de que veiem més tonyines a la costa no vol dir que n’hi hagi més, sinó que els corrents marins han porta el peix que menegen.

¿Qui pot participar a la GTR?

Qualsevol persona que vulgui participar en algun dels nostres esdeveniments ha de tenir llicencia de pesca i en el cas de l GTR també l’anex 3 que permet pescar tonyines deixant-les anar.

¿Pateixen les tonyines durant la prova?

Els peixos a la zona bucal no tenen pràcticament terminacions nervioses, però si el combat és excessivament llarg o no es fa bé aleshores si pot patir. És per això que tenim un equip de biòlegs que realitza una supervisió constant. Si la tonyina es maltractada o està esgotada es talla la línia i si hi ha un equip que no tracta bé al animal o fa alguna acció incorrecte queda desqualificat. L’objectiu és que hi hagi el mínim patiment, no es tan l’ham sinó la tensió i l’estrès que se l’hi genera. Una vegada fora de l’aigua posem una lona desinfectada per no fer-li mal a la pell, una màniga d’aigua salda a la boca perquè pugui respirar, se li tapen els ulls per evitar estrès i així minimitzar l’impacte sobre l’animal.

¿D’on sorgeix el GTR? ¿Amb quins mitjans compteu?

L’orgien eren les jornades de marcatge dels 2010 organitzades per l’ACPR, després vam crear el GreatTunaRace inspirats en un format no competitiu que fa a nivell mundial la International Game FishAssociation (IGFA) que és el GreatMarlynRace, és molt diferent, la vam evolucionar i va sorgir la GTR.

Tenim un sponsor corporatiu, Garmin que aquest any ha apostat pel nostre caràcter innovador, ecològic i de sostenibilitat, igual queThe Big Blu i Hofmann. També comptem amb l’inscripció de 250€ que paguen els participants. Tot això ens ajuda a comprar les marques pels peixos, cada marca electrònica val 4.000 dòlars.

¿Qui és l’Ignasi Ferrer?

Soc oceanògraf, aficionat a la pesca (sempre he fet captura i suelta), submarinista,  President de l’Associació Catalana per una Pesca Responsable i Director del GreatTunaRace. Dedico una part molt important del meu temps a l’economia blava, es a dir, al desenvolupament sostenible d’entorns marins. Actualment estem promovent parcs de pesca, marins i iniciatives que ajudin a crear riquesa sostenible protegint els oceans.

¿Per què heu triat Garraf, Blanes i Llançà per a la GTR?

Llançà perquè va ser la pionera. Posteriorment vam fer una campanya als Ports Catalans per donar a conèixer el projecte i ràpidament Garraf va dir que els interessava molt.Blanes es va interessar i a més a més era una zona que sabíem que era molt interessant per a la captura de tonyines per tant en aquest cas vam coincidir els dos.

¿Quina és la relació amb el CN Garraf?

El fet de que estiguessin tan interessats en un projecte amb objectius de sostenibilitat, investigació i canvi de cultura de la pesca, diu molt a favor de l’equip del Club. Ens han donat moltíssimes ajudes i el Director i el President del Port sempre han estat interessats en la prova.

¿Qui forma l’equip del GreatTunaRace?

L’equip el forma la junta de la ACPR i bàsicament el que tenim és un equip de tres persones encarregat del muntatge, un equip de dues persones s’encarrega de tot el que és la logística i l’alimentació i un altre equip de dues persones s’encarrega de la coordinació general i de buscar els sponsors. Després i molt important estan els biòlegs, la Directora Científica la doctora Gemma Quilez que és una persona que forma part de la junta i és a més la directora científica de la prova.

¿Quin paper té la tonyina al ecosistema marí?

Està a dalt de tot de la cadena atròfica, per tant és un gran superdepredador, és un peix amb una capacitat natatoria extraordinària, té molta força i velocitat i és per tot això que determina i controla molt les poblacions d’altres especies.

Em parlat molt de l’apartat científic de la GreatTunaRace ¿Què destacaries de la vessant esportiva?

La GTR és una prova que permet ajuntar pescadors molt diversos, tant per mida de les embarcacions com per experiència, tothom i té cabuda, vaixells grans, petits, gent que en sap molt i gent que no, l’únic que demanem a tothom és respecte per la tonyina, pel medi ambient i que entenguin que el guanyador d’aquesta prova és la tonyina. No es tracta de qui és més bo o més dolent sinó d’ajudar a la tonyina, el tema d’egos, de excés de protagonisme o de competitivitat mal entesa no té lloc a la GTR.

¿Com ha sigut l’evolució de la prova?

En quatre anys em passat de 10 a 70 participants i tenim llista d’espera, tenim un límit d’inscripcions, a Blanes i Garraf hem fet el 100% i a Llançà també el farem. Ara estem mirant de fer més proves a altres zones d’Espanya i del Mediterrani perquè el format agrada molt. Busquem bons pescadors, bones persones amb ganes de passar-ho molt bé, generar molt bon rollo, contribuir a la ciència i protegir el mediambient.

¿Rebeu algun ajut públic?

Fa temps que vam decidir que volem ser una activitat autosostenible, ens preocupem molt de que els nostres sponsor estiguin ben cuidats, de que hi hagi una molt bona activitat a les xarxes socials, sortir a mitjans tant com podem. Es a dir, que realment vegin que la inversió que fan en nosaltres té un retorn. Tant a Garmin, Big Blui Hofmann els distingeix que estan donant suport a una prova totalment innovadora. Ara aniré a Budapest a la reunió anual de la IGFA a presentar la GTRper tercer any consecutiu com la prova innovadora a nivell global en la pesca d’esbarjo,i d’aquí tres setmanes la doctora científica,, la Gemma Quilez, va al Congrés Mundial de Pesca Recreativa a Canada a presentar la GreatTunaRace, ens han convidat per explicar que estem fent aquí ja que això no es fa a cap altre indret del món. Actualment encara som petits per fer-ho en d’altres països però arribarà el moment en que podrem.

¿És aplicable a d’altres especies?

Si, el problema és que la marca és molt gran, ara estem treballant amb la UPC per mirar de fer una marca més petita, més potent i molt més barata a través d’una col·laboració feta amb els estudiants de Telecomunicacions. Ja tenim una primera versió i sembla que el projecte és possible, el que demostra la capacitat tecnològica de la nostre universitat que és fantàstica. Si aconseguim els fons per poder-ho convertir en realitat l’any que ve o d’aquí dos anys tindremla mateixa Great Tuna Race amb marques pròpies, i al ser una marca més petita ens permetria entrar amb d’altres especies com per exemple la llampuga, llobarro, etc.

¿Es pesquen altres peixos durant la GTR?

Es poden pescar rajades i tintoreres, les primeres es deixen anar i les segones també però si són prou grans també se’ls posa una marca.