• Icona ca_ES
  • Icona es_ES
29 de setembre de 2018 Caiac

Entrevista a Eloisa Berrier, caiaquista professional que col·labora amb el CN Garraf

“De les seves paraules es desprèn una connexió molt especial, gairebé zen, amb el caiac i el seu entorn. Eloisa Berrier ha estat navegant i compartint experiències amb els integrants de la Secció de Caiac del Club Nàutic Garraf i recentment va realitzar un curs de formació al Club. Elo és un pou de coneixements caiaquistes i ganes de compartir-los. Professora i guia de caiac ha conquerit la Patagonia Argentina i tants altres llocs simplement amb el seu caiac de mar i la seva passió per aquesta manera de gaudir de la vida.”

Eloisa Berrier. Porto més de 12 anys dedicant-me al caiac de mar. Visc a la Patagonia Argentina i a l’hivern vaig a Groenlàndia a fer caiac . La travessia és la meva forma de vida. Un concert de respiració de balenes ens va mantenir tota la nit en vela en una platja de la Patagonia. Col·laboro amb la Secció de Caiac del CN Garraf i comparteixo moltes experiències amb ells.

 

¿Quan vas decidir dedicar-te professionalment la caiac i viure d'això?

Al principi no va ser fàcil, anava en contra de tot el que s'esperava de mi, amb una carrera universitària de biòloga marina vaig triar dedicar la meva vida a remar en caiac… , a la meva família no li va ser fàcil entendre les meves eleccions. Al principi vaig haver de buscar la manera de poder fer-ho tot l'any i viure d'això, i així va ser com va aparèixer Groenlàndia com a opció a l'hivern de la Patagonia, on era temporada baixa, la qual cosa implicava molts mesos sense treballar. El 2010 vaig ser per primera vegada a Groenlàndia per realitzar expedicions de caiac, i de retorn a Argentina, la meva escala a Barcelona es va convertir en una troballa fenomenal, vaig trobar aquí la meva família del cor, que em va obrir les portes per poder practicar el caiac de mar a Espanya, i així porto ja diversos anys viatjant d'una punta a l'altra del món per guiar viatges en caiac, expedicions, donar cursos i compartir remades amb amics.

 

¿Què et va portar a dedicar-te professionalment al món del caiac?

Trobar una eina per gaudir i connexió plena amb la naturalesa, entendre que podia dedicar-me professionalment al que m'apassionava va ser un gran descobriment.

 

¿Què és el que més t'inspira de la teva feina?

Poder compartir el que m'apassiona, ensenyar a les persones que s'acosten a aquesta activitat a gaudir del senzill, a connectar amb l'aigua, a aconseguir les teves metes sobre la base de la voluntat i el temps, i potser humilment donar-li a algú una nova eina perquè gaudeixi de l'aigua i de la naturalesa, de la qual tant ens hem anat separant per la recerca de la felicitat, dels béns materials i del confort que lluny estan de ser ells els qui ens omplin l'ànima.

 

¿Què és el que més t'agrada de navegar en caiac?

La simplicitat d’aquest estil de vida! Poder deixar de pensar tant i començar sentir, la llibertat que em dóna, poder desplaçar-me en silenci per l'aigua pels meus propis mitjans fins a on vulgui arribar…

 

¿I de fer classes i guiar a grups en expedicions?

Són dues coses molt diferents, quan faig classes intento transmetre eines perquè la gent s'animi a anar a l'aigua a jugar amb el seu caiac, i després puguin anar creixent en l'esport si així ho desitgen. En canvi quan guio expedicions, que són en autonomia total, el concepte és un altre, és mostrar i compartir per uns dies o setmanes una forma de vida molt simple, molt bàsica, però molt harmònica amb la naturalesa, on els sentits s'aguditzen, el cos s'adapta i la ment es tranquil·litza.

 

Explica'ns alguna anècdota de les teves aventures…

Uf, milers!! De cada viatge podria recordar alguna, sincerament és difícil triar-ne una. Quan intentàvem dormir fent vivac, sota els estels d’una platja a la Patagonia, i de sobte un concert de respiracions de balenes ens va interrompre el somni i ja no vam poder dormir més. Eren un munt i estaven molt a prop de la costa, a uns pocs metres… O haver parat una estona en una platja per fer un descans en una sortida d'un parell d'hores i no poder tornar a entrar al mar a remar, estava ple de balenes amb les seves cries, molt a prop de la costa i no podíem interrompre el seu descans i alletament. Un dels turistes va perdre el seu bus degut al retard que ens va provocar aquella situació.

 

¿Una experiència al límit?

Quan estàvem acampant al mig del no-res amb un grup de turistes, els caiacs plens de menjar, només un telèfon via satèl·lit i una bengala de llums per si et perds… i arriba un missatge dient que hi ha alerta d'óssos polars a la zona!

O quan vaig estar acampant en una platja enfront d'una glacera i va caure un tros tan gran de gel que l'ona que va generar va trencar en la porta de les tendes i destruir la platja on havíem desembarcat… són instants on et sents molt petit i prens noció de lo immensa i poderosa que és la naturalesa.

 

Diuen que el caiac és un esport addictiu. ¿Per què creus que pot ser així?

És un esport que té moltes maneres diferents de practicar-se, segons el que cadascun gaudeixi, es poden fer travessies, surfejar ones, fer descensos en rius, etc. Hi ha tantes variants com a personalitats i gustos. A més crec que estar a l'aigua és alguna cosa natural `per als éssers humans, aquesta sensació de fluïdesa que tenim quan creixem a la panxa de la nostra mamare i amb els anys anem perdent, ens anem posant cada vegada més rígids, el caiac ens ajuda a reconectar amb això. Perquè si no som flexibles i fluïm, el caiac no avança i ens fa mal tot.

 

¿Quines qualitats es necessiten tenir per practicar-ho?

Principalment ganes. No fa falta tenir una condició física excepcional per a això, però si és cert que amb una mica de mobilitat i força i algú que ens indiqui algunes pautes bàsiques sobre seguretat i tècnica, serà exponencial la nostra progressió i evitarem passar males estones.

 

¿Què creus que s’enduen les persones que han participat en les teves expedicions o cursos?

Això és molt difícil de dir, caldria preguntar-los a ells… però segur que les respostes seran diverses. Per a alguns és una experiència més, per a uns altres una gran eina per a la vida, per alguns descobrir un univers que ni imaginaven que existia i per a uns altres l'aprenentatge d'un esport. No crec que sempre arribi el que intento transmetre, perquè a més el mestre apareix quan l'alumne està preparat… però estic tranquil·la i feliç perquè cada tant rebo algun mail d'algú que després d'un temps de processar l'experiència s'anima a compartir com l'ha viscut, m'emociona i sorprèn com d’intensa i profunda pot arribar a ser la transformació. Sento que de vegades sóc un mitjà perquè algú s'animi a gaudir més de la vida, a deixar anar tantes estructures i esquemes.

 

¿Algun consell per a iniciats en la matèria?

Si algú té la curiositat de provar aquest esport i mai ho ha fet, li diria que s'animi! Que val la pena, que busquin el lloc i el context ideal per fer-ho per primera vegada… potser un viatge de 15 dies en caiac per Groenlàndia no és la millor idea per començar… encara que hi ha molta gent que arriba així!! Però tenint aquí aquest mar tan maco i tan accessible seria una pena que es quedin amb les ganes i es perdin el poder jugar amb l'aigua.

Com a missatge final dir que l'important és seguir el que sentis, sigui una vida en caiac com és el meu cas, o qualsevol altra cosa, però animar-te a seguir els teus somnis, a lluitar pel que sentis i no deixar-te portar pel que és normal, sinó a fer més del que realment et fa feliç.